Taula de cartes

Figura 1. Manuscrit de 1404 de l'obra de John Mandeville mostrant l'ús de la brúixola en un vaixell sobre una taula de cartes.

Relacionada amb la navegació marítima, la taula de cartes o taula de derrota és un moble (sovint fixat al vaixell) destinat a les tasques relacionades amb les cartes de navegació: consultes, traçar rumbs previstos, navegar per estima,... Físicament és una taula, més menys convencional, formada per una superfície -plana i rectangular- i un suport. La superfície pot ser horitzontal o formar un petit angle (com alguns pupitres o taules de dibuix).

Instrument de navegació?

La consulta de les cartes de navegació (des de les cartes portolanes fins a les cartes nàutiques actuals) fa gairebé imprescindible una taula de derrota. En aquest sentit de moble necessari, la taula de cartes és un instrument més. Tan important com altres.

Les taules de cartes primitives

La consulta de documents de Ramon Llull sobre la navegació permet comprovar els instruments que esmentava directament: carta de navegar, compàs de puntes, brúixola i estrella Polar. Implícitament, el treball de la carta i les sestes implicava una taula plana i llisa situada en un lloc adequat de la nau.

Altres taules

Les referències directes a les taules de cartes medievals són (pràcticament) inexistents. En canvi hi ha altres taules contemporànies ben documentades:

  • les taules de canvi i la taula física associada
  • les taules d'acordar
  • la taula del capità de la nau, galera o similar; una mateixa taula podia emprar-se per a menjar,[1] per a escriure o com a taula de cartes.

Referències antigues

  • 1513."... table de poupe de Noyer..." Potser es tracta d'una taula-moble.[2]

Taules de derrota modernes

Les taules de derrota modernes són essencialment iguals que les antigues: mobles adequats per a consultar i treballar les cartes de navegació. Les taules tradicionals eren de fusta massissa amb propensió a deformar-se per culpa de la humitat. Els materials moderns (contraplacats marins, melamines, vernissos sintètics…) permeten fabricar taules de treball sòlides i estables en condicions eventualment desfavorables.

Vaixells grans

En vaixells grans és fàcil disposar de taules de grans dimensions amb calaixos per a guardar cartes i una bona il·luminació. Si no hi ha una cambra de derrota separada cal preveure pantalles o cortines per a no destorbar la foscor desitjable del pont de comandament.

Vaixells petits

En embarcacions petites dissenyar una taula de cartes adequada és un repte que ha comportat tota mena de solucions enginyoses.[4][5][6] Les dimensions aconsellables haurien de ser de l'ordre de 750x600 mm.


Taula de cartes d'un iot.
Navegador d'un bombarder Stirling de la RAF a la taula de cartes (1941).
Cambra de derrota del vaixell francès BSAD Argonaute. Vegeu la taula de cartes amb calaixos.

Referències

  1. ↑ Ramon Muntaner. Chronica, o Descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer, rey Darago, de Mallorques, e de Valencia, compte de Barcelona e de Muntpesller, e de molts de sos descendents. en casa de Iaume Cortey, 1562, p. 436–. 
  2. ↑ Jan Fennis. Trésor du langage des galères: Dictionnaire exhaustif, avec une introduction, des dessins originaux de René Burlet et des planches de Jean-Antoine de Barras de la Penne, un relevé onomasiologique et une bibliographie. Walter de Gruyter, 2 maig 2011, p. 1293–. ISBN 978-3-11-091422-1. 
  3. ↑ Augustin Jal. Glossaire nautique: Répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Bottega d'Erasmo, 1848, p. 1416–. 
  4. ↑ J. M. Marín Torres. Vicente Belliure. Disseny Naval. Universitat Jaume I, juny 2000, p. 66–. ISBN 978-84-88664-97-6. 
  5. ↑ Ian Nicolson. Yacht Designer's Notebook. Amberley Publishing Limited, 15 novembre 2015, p. 93–. ISBN 978-1-4456-5159-0. 
  6. ↑ Building the Perfect Chart Table. July 27th, 2016.