Trans-AMA 1973
| Tipus | Trans-AMA  |
|---|---|
| Esport | motocròs |
| Organitzador | AMA |
| Localització i Dates | |
| Interval de temps | 23 setembre 1973 – 2 desembre 1973 |
| Número d'edició | 4 (1973) |
← 1972 1974 → | |
La temporada de 1973 de la Trans-AMA, anomenada oficialment 1973 Trans-AMA motocross series, fou la 4a edició d'aquest campionat, organitzat per l'AMA. El calendari oficial constava de 12 proves puntuables, celebrades entre el 23 de setembre i el 2 de desembre.
Aquella temporada es disputà també la 3a Inter-AMA, reservada a motocicletes de 250cc, programada a 5 proves celebrades entre l'1 i el 29 de juliol.
Trans-AMA 500cc
L'alemany Adolf Weil guanyà còmodament el campionat, amb un total de 5 victòries absolutes. Roger De Coster i Pierre Karsmakers (neerlandès instal·lat a Califòrnia que havia obtingut la nacionalitat americana justament aquell any) n'aconseguiren dues cadascú, mentre que Gerrit Wolsink, Willi Bauer i Jim Weinert se n'anotaren una. La victòria de Weinert fou la primera d'un americà en un esdeveniment internacional de 500cc contra pilots europeus.
Rondes
Font:[1]
| Ronda | Data | Lloc | Guanyador | Millor americà | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Pilot | Motocicleta | Pilot | Motocicleta | |||
| 1 | 23 de setembre | Springville (Nova York) |  Pierre Karsmakers | Yamaha | Íd.[a] | |
| 2 | 28 de setembre | Filadèlfia (Pennsilvània) | Gerrit Wolsink | Maico | Pierre Karsmakers[a] (3r) | Yamaha |
| 3 | 30 de setembre |  Copetown[b] |  Adolf Weil | Maico | Mike Hartwig (6è) | Husqvarna |
| 4 | 7 d'octubre | Lexington (Ohio) |  Roger De Coster | Suzuki | Pierre Karsmakers[a] (3r) | Yamaha |
| 5 | 14 d'octubre | Washington (Illinois) | Willi Bauer | Maico | Jim Weinert (3r) | Kawasaki |
| 6 | 21 d'octubre | Gainesville (Geòrgia) | Adolf Weil | Maico | Pierre Karsmakers[a] (6è) | Yamaha |
| 7 | 28 d'octubre | Orlando (Florida) | Adolf Weil | Maico | Brad Lackey (6è) | Kawasaki |
| 8 | 4 de novembre | Houston (Texas) |  Jim Weinert | Kawasaki | Íd. | |
| 9 | 11 de novembre | Phoenix (Arizona) | Adolf Weil | Maico | Pierre Karsmakers[a] (2n) | Yamaha |
| 10 | 18 de novembre | Puyallup (Washington) | Pierre Karsmakers | Yamaha | Íd.[a] | |
| 11 | 25 de novembre | Livermore (Califòrnia) | Roger De Coster | Suzuki | Rich Thorwaldson (8è) | Suzuki |
| 12 | 2 de desembre | Irvine (Califòrnia)[c] | Adolf Weil | Maico | Pierre Karsmakers[a] (3r) | Yamaha |
- Notes
Classificació final
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  Adolf Weil | Maico | 1150 |
| 2 |  Gerrit Wolsink | Maico | 956 |
| 3 | Willi Bauer | Maico | 887 |
| 4 | Pierre Karsmakers | Yamaha | 828 |
| 5 |  Roger De Coster | Suzuki | 660 |
| 6 |  Hakan Andersson | Yamaha | 440 |
| 7 |  Tim Hart | Yamaha | 379 |
| 8 | Jim Weinert | Kawasaki | 325 |
| 9 | Rich Thorwaldson | Suzuki | 314 |
| 10 | Sylvain Geboers | Suzuki | 247 |
Inter-AMA 250cc
Tot i que el pilot amb més victòries absolutes fou Pierre Karsmakers, amb dues, el campió fou finalment el finlandès Heikki Mikkola amb una de sola, les mateixes que aconseguiren Marty Tripes i Jaroslav Falta.
Rondes
Font:[2]
| Ronda | Data | Lloc | Guanyador | Millor americà | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Pilot | Motocicleta | Pilot | Motocicleta | |||
| 1 | 1 de juliol | Tooele (Utah) | Pierre Karsmakers[a] | Yamaha | Íd. | |
| 2 | 7 de juliol | Los Angeles (Califòrnia) | Marty Tripes | Honda | Íd. | |
| 3 | 15 de juliol | Baldwin (Kansas) | Pierre Karsmakers[a] | Yamaha | Íd. | |
| 4 | 22 de juliol | Delta (Ohio) |  Jaroslav Falta | ČZ | John DeSoto (4t) | ČZ |
| 5 | 29 de juliol | New Berlin (Nova York) |  Heikki Mikkola | Husqvarna | Pierre Karsmakers[a] (3r) | Yamaha |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pierre Karsmakers corria amb llicència AMA durant aquella temporada, motiu pel qual apareix com a nord-americà (concretament, amb domicili a Mission Viejo, Califòrnia), en algunes fonts coetànies
Classificació final
| Posició | Pilot | Motocicleta | Punts |
|---|---|---|---|
| 1 |  Heikki Mikkola | Husqvarna | 500 |
| 2 | Pierre Karsmakers | Yamaha | 416 |
| 3 | Jim Pomeroy | Bultaco | 361 |
| 4 |  Jaroslav Falta | ČZ | 350 |
| 5 | Antonin Baborovsky | ČZ | 330 |
| 6 | Marty Tripes | Honda | 217 |
| 7 | Brad Lackey | Kawasaki | 175 |
| 8 | John DeSoto | ČZ | 148 |
| 9 | Bob Grossi | Kawasaki | 147 |
| 10 | Gary Chaplin | Maico | 120 |
Referències
- ↑ «Trans-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, febrer 1982, p. 59-61. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
- ↑ «Inter-AMA Moto-Cross records» (en anglès). American Motorcyclist. Books.Google.com, vol. 36, núm. 2, febrer 1982, p. 63. ISSN: 0277-9358 [Consulta: 25 agost 2011].
- «Every Champion That Ever Was» (en anglès). motocrossactionmag.com. Arxivat de l'original el 25 d’octubre 2010. [Consulta: 30 novembre 2009].
- «Trans Ama» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
- «Inter Ama» (en francès). memotocross.fr, 2012. [Consulta: 4 gener 2013].
