Ucàs
Un ucàs[1] (rus: указ, ukaz, de vegades transliterat com a ukàs o ucaz) en la Rússia imperial era una proclamació del tsar, del govern o d'un líder religiós (patriarca) que tenia força de llei. En dret romà es pot traduir ukaz per "edicte" o "decret".
Història
Abans de la Revolució Russa de 1917, el terme s'aplicava a Rússia a un edicte o ordenança, legislativa o administrativa que tenia força de llei. L'ucàs procedia de l'emperador o del Senat, que tenia el poder d'emetre ordenances per tal de dur a terme els decrets existents. Tots aquests decrets van ser promulgats pel Senat. S'assenyalava una diferència entre l'ucàs signat per la mà de l'emperador i el seu ucàs verbal, o ordre, fet en un informe presentat a ell.
La Federació de Rússia
El Decret del President de Rússia és una ordenança. Els decrets tenen sovint un caràcter normatiu, la disposició - els actes de l'acció individual. De conformitat amb l'article 90 de la Constitució de la Federació de Rússia el President de Rússia emet decrets i ordres que són vinculants en tota la Federació Russa i no ha de contradir la Constitució de Rússia i les seves lleis federals.
Referències
Vegeu també
- Governar per decret
- Ucàs de 1821
- Ucàs d'Ems
Bibliografia
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
Viccionari
