Zona desmilitaritzada (frontera)

La zona desmilitaritzada del Vietnam separava Vietnam del Nord i Vietnam del Sud.

Una zona desmilitaritzada en termes militars (les sigles en anglès són: DMZ) és una zona, normalment una frontera entre dos o més forces militars (o aliànces), on no està permesa l'activitat militar, normalment establerta per un tractat de pau, armistici o altres acords bilaterals o multilaterals. Sovint la zona desmilitaritzada es troba sobre una línia de control i forma de facto una frontera internacional.

Per causa que són perilloses les construccions i l'activitat humana és mínima moltes d'aquestes zones s'han convertit involuntàriament en reserva de vida salvatge.

Zones desmilitaritzades actuals

  • Illes Åland - La Convenció d'Åland de 1921, celebrada arran d'una decisió de la Societat de Nacions en resposta a la Crisi d'Åland, ordena que el govern finlandès mantingui el territori com a zona desmilitaritzada.
  • Illa Martín García - El Tractat de Límits del Riu de la Plata de 1973 entre Argentina i Uruguai va establir que l'illa romandria sota sobirania argentina però només podria ser utilitzada com a reserva natural de flora i fauna.
  • Antàrtida - El Tractat Antàrtic prohibeix l'activitat militar a l'Antàrtida, com "l'establiment de bases i fortificacions militars, la realització de maniobres militars, així com les proves de qualsevol tipus d'armes". No obstant això, el Tractat preveu la "utilització de personal o equips militars per a la investigació científica o per a qualsevol altre fi pacífic".[1]
  • Tanca fronterera de Ceuta i de Melilla - Hi ha una zona desmilitaritzada de facto entre els territoris espanyols de Ceuta i Melilla i el Marroc. Les autoritats espanyoles i marroquines han construït tanques perimetrals al voltant de les dues ciutats, creant una zona desmilitaritzada entre les tanques espanyola i marroquina.
  • Zona de Seguretat de la Vall del Dniéster - Creada per l'acord d'alto el foc que va posar fi a la Guerra de Transnístria, la missió de manteniment de la pau de la Comissió Mixta de Control vigila una zona desmilitaritzada que delimita aproximadament el Dnièster entre Moldàvia i Transnístria.
  • Zona de seguretat terrestre - Es va crear una zona desmilitaritzada de 5 quilòmetres d'ample entre Sèrbia i Kosovo en virtut de l'Acord de Kumanovo després de la Guerra de Kosovo.
  • Zona de desmilitarització de l'acord d'Idlib - Una zona desmilitaritzada de 15 km, creada per acord entre el govern rus i el turc, que separa l'últim gran bastió dels rebels sirians de la zona controlada pel govern sirià al mig de la Guerra Civil Síria.[2]
  • Zona desmilitaritzada de Corea - L'Acord d'Armistici de Corea va crear una zona desmilitaritzada de 4 km d'ample entre Corea del Nord i Corea del Sud després de la Guerra de Corea.[3] Actualment és una de les zones més militaritzades del món malgrat el seu nom.[4]
  • Barrera Kuwait-Iraq - El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la creació d'una zona desmilitaritzada entre l'Iraq i Kuwait en la Resolució 689 després de la Guerra del Golf Pèrsic. Encara que la zona desmilitaritzada ja no és un mandat del Consell, segueix existint.
  • Temple de Preah Vihear - eL Tribunal Internacional de Justícia havia ordenat la creació d'una "zona desmilitaritzada provisional" al voltant del temple, la propietat del qual era reclamada tant per Cambodja com Tailàndia.[5]
  • Península del Sinaí - El Tractat de Pau entre Egipte i Israel estableix un límit a la quantitat de tropes que Egipte pot desplegar a la Península del Sinaí. Algunes parts de la península estan desmilitaritzades en diversos graus, especialment a 20-40 quilòmetres d'Israel. Israel també va acordar limitar les seves forces a menys de 3 quilòmetres de la frontera egípcia.[6] Les zones estan vigilades per la Força Multinacional de Pau i Observadors.[7] A causa de la insurgència al Sinaí, totes les parts van acordar i van animar a Egipte a enviar grans quantitats de forces militars a la zona, inclosos tancs i helicòpters, per lluitar contra els grups islamistes.[8][9][10][11]

Referències

  1. «El Tratado Antártico | Antarctic Treaty». [Consulta: 6 setembre 2021].
  2. Heintz, Jim «Turkey, Russia agree on demilitarized zone in Syria's Idlib region». , 17-09-2018.
  3. artícle 1, Acord d'Armistíci de Corea, 1953
  4. Walker, Philip (24 June 2011). «The world's most dangerous borders». Foreign Policy. Arxivat de l'original el 8 March 2017. 
  5. «Request for Interpretation of the Judgment of 15 June 1962 in the Case concerning the Temple of Preah Vihear (Cambodia v. Thailand)». International Court of Justice, 18-07-2011. Arxivat de l'original el 17 October 2013. [Consulta: 9 octubre 2018].
  6. Camp David Accords – Israeli Ministry of Foreign Affairs Arxivat 3 September 2011 a Wayback Machine.
  7. 10 Tactical Air Group: Canadian Contingent Multinational Force and Observers Handbook (unclassified), page A-1. DND, Ottawa, 1986.
  8. Keinon, Herb «Israel OKs Egypt attack helicopters in Sinai». , 09-08-2012.
  9. Issacharoff, Avi «Egypt deployed troops in Sinai without Israel's prior approval». , 16-08-2012.
  10. Keinon, Herb «Int'l force in Sinai quiet amid concern of violations». , 21-08-2012.
  11. «Israel approves Egypt's request to increase forces in Sinai». , 15-07-2013.
  12. Original Spitsbergen Treaty
  13. «Sudan agrees demilitarised zone for north-south border». BBC News. BBC, 31-05-2011.
  14. Ahmed, Amir; Botelho, Greg «Sudan, South Sudan agree to pull troops from demilitarized zone». Cable News Network. Turner Broadcasting System, Inc., 09-03-2013.
  15. «Extracts relating to Article 98 of the Charter of the United Nations: Supplement No 5 (1970–1978)». Repertory of Practice of United Nations Organs p. 275–279. United Nations. Arxivat de l'original el 19 October 2013. [Consulta: 6 agost 2006].