Joan Margarit i Consarnau

Joan Margarit
Margarit, 2015
Nome completo	Joan Margarit i Consarnau
Nascimento	11 de maio de 1938 Sanaüja
Morte	16 de fevereiro de 2021 (82 anos)
Nacionalidade	espanhol
Ocupação	poeta, arquitecto e catedrático
Principais trabalhos	Misteriosamente Feliz
Página oficial
www.joanmargarit.com

Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maio do 1938 – San Justo Desvern, 16 de fevereiro de 2021) foi um poeta, arquitecto e catedrático da Universidade Politècnica de Catalunya.

Recebeu o Prêmio Miguel de Cervantes em 2019.^[1] Morreu em 16 de fevereiro de 2021, aos 82 anos de idade, em decorrência de um câncer.^[2]

Obras

Livros de ensaio

• Novas cartas a um jovem poeta (originalmente em castelhano), Proa, 2009

Livros de poesia

• L'ombra de l'altre mar. Barcelona: Edicions 62, 1981
• Vell malentès. València: Eliseu Climent/3i4, 1981 (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia)
• El passat i la joia. Vic: Eumo, 1982
• Cants d'Hekatònim de Tifundis. Barcelona: La Gaia Ciència, 1982 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 1983)
• Raquel: la fosca melangia de Robinson Crusoe. Barcelona: Edicions 62, 1983
• L'ordre del temps. Barcelona: Edicions 62, 1985
• Mar d'hivern. Barcelona: Proa, 1986
• Cantata de Sant Just. Alacant: Institut d'Estudis Juan Gil-Albert, 1987
• La dona del navegant. Barcelona: Edicions La Magrana, 1987 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 1988)
• Llum de pluja. Barcelona: Península, 1987
• Poema per a un fris. Barcelona: Escola d'Arquitectes de Barcelona, 1987
• Edat roja. Barcelona: Columna Edicions, 1990
• Els motius del llop. Barcelona: Columna, 1993
• Aiguaforts. Barcelona: Columna, 1995
• Remolcadors entre la boira. Argentona: L'Aixernador, 1995
• Estació de França. Madrid: Hiperión, 1999
• Poesia amorosa completa (1980-2000). Barcelona: Proa, 2001
• Joana. Barcelona: Proa, 2002
• Els primers freds. Poesia 1975-1995 Barcelona: Proa, 2004
• Càlcul d'estructures. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2005 (Premi Crítica Serra d'Or de poesia 2006)
• Casa de Misericòrdia. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2007 (Premi Nacional de poesia de les Lletres Espanyoles)
• Barcelona amor final. Barcelona: Proa, 2007.
• Misteriosament feliç. Col. Óssa Menor, Enciclopèdia Catalana, 2008
• No era lluny ni difícil. Barcelona: Proa, 2010
• Es perd el senyal. Barcelona: Proa, 2012
• Poemes d'amor. Barcelona: Proa, 2013
• Des d'on tornar a estimar. Barcelona: Proa, 2015

Prêmios e reconhecimentos

• 2015 - XV Prêmio Jaume Fuster.^[3]

Referências

Ligações externas

• Media relacionados com Joan Margarit i Consarnau no Wikimedia Commons

• Portal de biografias
• Portal da Espanha
• Portal da literatura