Bisbat d'Ocier

Bisbat d'Ocier

Dioecesis Octeriensis o Othierensis
La Catedral d'Ocier
Epònim	bisbat de Bisarcio
Localització
40° 36′ N, 9° 00′ E / 40.6°N,9°E / 40.6; 9
Itàlia
Sardenya
Parròquies	30
Població humana
Població	48.825 (2019) (21,34 hab./km²)
Llengua utilitzada	italià
Religió	romà
Geografia
Part de	Sardenya, Arquebisbat de Sàsser
Superfície	2.288 km²
Limita amb	bisbat de l'Alguer-Bosa, sud-oest bisbat de Tempio-Ampurias, nord arquebisbat de Sàsser, oest bisbat de Nuoro, sud-est
Creació	segle xii; restablerta el 9 de març de 1803
Patrocini	Antíoc de Sulcis
Catedral	Immacolata Concezione
Organització política
• Bisbe	Sergio Pintor
Lloc web	diocesiozieri.it

El bisbat d'Ocier^[1] (italià: Diocesi di Ozieri; llatí: Dioecesis Octeriensis o Othierensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Sàsser, que pertany a la regió eclesiàstica Sardenya. El 2010 tenia 53.500 batejats d'un total de 54.500 habitants. Actualment està vacant.

Territori

La diòcesi comprèn els següents municipis:

• a la província de Sàsser: Anela, Ardara, Benetutti, Bono, Bottidda, Bultei, Burgos, Esporlatu, Illorai, Ittireddu, Nughedu San Nicolò, Nule, Ocier, Pattada, Tula, Alà dei Sardi, Berchidda, Buddusò, Monti, Oschiri, Padru;
• a la província de Nuoro: Osidda.

La seu episcopal és la citat d'Ocier, on es troba la catedral de la Immacolata Concezione.

El territori està dividit en 30 parròquies, reagrupades en 3 vicariats (Ocier, Goceano, Monte Acuto) i sis zones pastorals.

Història

L'actual diòcesi d'Ocier té els orígens a la diòcesi medieval de Bisarchio, que va ser unida a Castro.

Se sap molt poc dels orígens del cristianisme i la diòcesi en Bisarchio o Bisarcio. Es va establir potser al voltant dels segles xi i xii, obtenint una part del territori de la diòcesi de Castro. El primer document que acredita l'existència data (s'estima) de finals del segle xi i va ser un dels escrits per renovar els arxius de la catedral després d'un incendi.

Els primers bisbes coneguts són Nicodemo i Gavino, que van viure abans de 1082. Seguint Costantino Madrone (citat el 1102), va ser succeït pel bisbe Pietro, citat el 1116. La residència episcopal canvià un parell de vegades: primer a Giracle i després a Ardara.

El territori, menys extens que el de Castro, incloïa les actuals Ardara, Nughedu San Nicolò, Ocier i Tula i els llogarets, ara extints, de Butule, Urvei, Biduvè, Pianu, Lesanis, Pira i Mestighe. Va servir com a catedral l'església de Sant'Antioco. La diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Sàsser.

Al voltant del segle XV la crisi que colpejà una mica tota Sardenya porta una decadència també a Bisarcio, de manera que la seu de bisbe va ser traslladada per un període d'Ardara, i finalment, a la veïna Ocier. Després de la mort del bisbe Giovanni, l'8 de desembre de 1503, la diòcesi va ser suprimida amb la butlla Aequum reputamus del Papa Juli II i incorporada a la de l'Alguer, on el bisbe d'Ottana havia traslladat la seva seu.

La diòcesi va ser restablerta pel Papa Pius VII el 9 de març de 1803 amb la butlla Divina disponente, guanyant territori (corresponent al de les antigues diòcesis de Bisarcio i Castro) per la diòcesi de l'Alguer i l'arxidiòcesi de Sàsser. Tot i que tenia el nom de Bisarcio, en memòria de l'antic centre, la seu episcopal era a Ocier.

El 12 de febrer de 1915, «suppressa antiqua Bisarchiensi denominatione»,^[2] la diòcesi assumí el seu nom actual.

Cronologia episcopal

Bisbes de Bisarcio

• Nicodemo † (inicis de 1082)
• Gavino † (inicis de 1082)
• Costantino Madrone † (citat el 1102)
• Pietro † (citat el 1116)
• Mariano Thelle † (inicis de 1139 - finals de 1152)
• Giovanni Thelle † (citat el 1170)
• Anonimo † (citat el 1215)
• Giovanni † (citat el 1237)
• Anonimo † (citat el 1253)
• Gonario o Gennaro † (citat el 1262)
• Gentile † (citat el 1287)
• Bernardo Carbui † (citat el 1303)
• Anonimo † (citat el 1329-1336)
• Comita † (citat el 1341)
• Marocco Capra † (1342 - ?)
• Gianuario o Gennario † (citat el 1348)
• Giovanni, O.F.M. † (17 de juny de 1349 - 1350 mort)
• Francesco, O.F.M. † (26 de novembre de 1350 - ? mort)
• Corrado † (3 de juny de 1366 - 3 de setembre de 1371 nomenat bisbe de Malta)
• Donato, O.E.S.A. † (3 de setembre de 1371 - ?)
• Antonio † (inicis de 1386)
• Antioco † (16 de maig de 1386 - ?)
• Jacopo, O.F.M. † (13 de setembre de 1396 - ?)
• Simone Cristofori, O.P. † (7 d'octubre de 1412 - ? mort)
  • Antonio Stamingo, O.F.M. † (? - 23 de gener det 1413 nomenat bisbe de Bosa) (obediència romana)
• Antonio Pinna † (26 de maig de 1421 - 1436 mort)
• Antonio Cano † (18 de juliol de 1436 - 23 d'octubre de 1448 nomenat arquebisbe de Sàsser)
• Sissino † (23 d'octubre de 1448 - 1466 mort)
• Lodovico de Santa Croce, O.F.M. † (7 de juliol de 1466 - 1485 mort)
• Michele Lopez de la Sorra, O.F.M. † (16 de maig de 1485 - 29 de març de 1486 nomenat bisbe de les Illes Canàries)
• Garcia Quixada, O.F.M. † (15 de maig de 1486 - 21 de maig de 1490 nomenat bisbe de Guadix)
• Galcerando, O.F.M. † (21 de maig de 1490 - ? mort)
• Giovanni, O.F.M. † (7 de febrer de 1500 - 1503 mort)
  • Sede soppressa (1503-1803)
• Giovanni Antioco Azzei † (24 de setembre de 1804 - 29 de març de 1819 nomenat arquebisbe d'Oristany)
• Domenico Pes, Sch.P. † (29 de març de 1819 - 8 de desembre de 1831 mort)
• Serafino Carchero, O.F.M.Cap. † (20 de gener det 1834 - 31 de març de 1847 mort)
• Sede vacante (1847-1871)
• Serafino Corrias † (24 de novembre de 1871 - 31 de maig de 1896 mort)
• Filippo Bacciu † (30 de novembre de 1896 - 14 de març de 1914 mort)

Bisbes d'Ocier

• Carmine Cesarano, C.SS.R. † (18 d'abril de 1915 - 30 de setembre de 1918 nomenat arquebisbe de Conza)
• Francesco Maria Franco † (10 de març de 1919 - 18 de setembre de 1933 nomenat bisbe de Crema)
• Igino Maria Serci Vaquer † (2 de febrer de 1934 - 30 de maig de 1938 mort)
• Francesco Cogoni † (3 de març de 1939 - 25 d'abril de 1975 jubilat)
• Giovanni Pisanu † (4 de març de 1978 - 27 de març de 1997 jubilat)
• Sebastiano Sanguinetti (27 de març de 1997 - 22 d'abril de 2006 nomenat bisbe de Tempio-Ampurias)
• Sergio Pintor (29 de setembre de 2006 - 10 de desembre de 2012 jubilat)
  • Sebastiano Sanguinetti, des del 10 de desembre de 2012 (administrador apostòlic)

Estadístiques

A finals del 2010, la diòcesi tenia 53.500 batejats sobre una població de 54.500 persones, equivalent al 98,1% del total.

Notes

Fonts

• Anuari pontifici del 2011 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/dozie.html Diocese of Ozieri](anglès)
• Sito ufficiale Arxivat 2013-05-15 a Wayback Machine. della diocesi
• Plantilla:Catholic encyclopedia
• Enciclopedia della Sardegna, Sassari 2007, vol. 1 Arxivat 2014-02-11 a Wayback Machine., pp. 586–587; vol. 7 Arxivat 2014-01-02 a Wayback Machine., pp. 62–63 (italià)
• Giuseppe Cappelletti, Le Chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni, vol. XIII, Venècia 1857, pp. 173–207 (italià)
• Pietro Martini, Storia ecclesiastica di Sardegna, vol. III, Cagliari 1841, p. 353-355 (italià)
• Antonio Felice Mattei, Sardinia sacra seu De episcopis sardis historia, Roma 1761, pp. 213–218 (llatí)
• Polemone Luigi Bima, Serie cronologia degli arcivescovi e vescovi del Regno di Sardegna, Asti 1845, pp. 71–74 (italià)
• Giovanni Battista De Melas, "Filippo Bacciu - Vescovo di Ozieri" (italià)
• Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 833–834 (llatí)
• Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., pp. 263–264; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 159 (llatí)
• Butlla Aequum reputamus, a Michele Antonio Gazano, La storia della Sardegna, Cagliari 1777, vol. II, pp. 155–160 (llatí)
• Butlla Divina disponente, a Bullarii romani continuatio, Tomo XI, Romae 1845, pp. 463–480 (llatí)
• Francesco Amadu, La Diocesi medioevale di Bisarcio, Sassari, 2003, edizione aggiornata a cura di Giuseppe Meloni. ISBN 88-7138-296-X (italià)

Vegeu també

• bisbat de Bisarcio, seu titular
• bisbat de Castro di Sardegna
• Catedral d'Ocier
• Catedral de Sant'Antioco di Bisarcio