Daodejing

Daodejing

(lzh) 道德經
Tipus	obra literària, Clàssic xinès i text sagrat
Fitxa
Autor	Laozi
Llengua	xinès clàssic
Publicació	Xina
Dades i xifres
Tema	pensament xinès i taoisme
Gènere	text sagrat

Temes sobre
Taoisme
Teories Dao (Tao) De (Te) Wuji Taijí Yin i Yang Wu wei Ziran xianren Wuxing Qi
Pràctica Tres Tresors Meditació taoista Dieta taoista Neidan Pràctiques sexuals taoistes
Textos Yijing Daodejing Zhuangzi Lie Zi Daozang
Deïtats Hongjun Laozu Tres Purs Guan Yu Vuit immortals Emperador Groc Li Hong Xiwangmu Emperador de Jade Altres deïtats
Personatges Laozi Zhuangzi Zhang Daoling Zhang Jue Ge Hong Chen Tuan
Escoles Huang–Lao Taiping dao Wudoumi Tianshi Xuanxue Shangqing Lingbao Mestres Celestials del Nord Chongxuan Quanzhen Zhengyi Wuliu Taoisme Yao
Llocs sagrats Temple taoista Dongtian Penglai Shan
Organitzacions Associació taoista xinesa Mestre celestial Daoshi

El Daodejing o Tao Te Txing (xinès tradicional 道德經, xinès simplificat 道德经, pinyin Dàodéjīng, Wade-Giles Tao Te Ching, {{{2}}} (?·pàg.)), és un text clàssic xinès atribuït al savi llegendari Laozi. El seu origen és incert i és un tema d'investigació de la sinologia. Sense comptar altres traduccions, 'dào' (道) significa 'camí', 'riu', 'principi' i 'sentit', i 'dé' (德) 'força', 'vida', 'carisma', 'virtut', 'bondat'; 'jīng' (經) denomina una guia, un recull de textos clàssic. Els dos conceptes que li donen nom són considerats coses inefables, el veritable significat de les quals es vol indicar en el llibre, motiu pel qual moltes vegades no es tradueixen. L'obra és considerada la base del taoisme i, encara que aquest abasti diferents corrents que es poden diferenciar enormement del Daodejing, els seguidors de totes les escoles taoistes el consideren un text canònic i sant.

Transcripció

En l'escriptura xinesa hi ha dues ortografies possibles per la paraula, a causa de la reforma en l'escriptura. Per la transcripció a l'alfabet llatí també hi ha diverses variants, que s'han desenvolupat amb el pas del temps. Actualment, es fa servir cada cop més el sistema de transcripció del pinyin.

també possible:

• Marià Manent: Tao Te Txing^[1]
• Richard Wilhelm: Tao-Te-King

Autoria

Lǎozǐ significa literalment el vell mestre i designa l'autor del Dàodéjīng i, ocasionalment, el mateix llibre. Fora d'això, només existeix una petita llegenda i algunes mencions d'historiadors posteriors (Sīmǎ Qiān), així com unes quantes converses fictícies (escrites per alumnes de Confuci i de Zhuangzi), per la qual cosa és un autor més llegendari que històric. Per això avui encara es dubta molt si el "funcionari" Li Er, amb nom de cortesia Be Yang (Compte Sol) i amb nom pòstum Lao Dan (Vell Professor) realment va existir. "Tot i això, des de l'aforisme existent, se'ns dirigeix una personalitat original i inimitable, en la nostra opinió la millor prova per la seva historicitat" (R. Wilhelm)

Segons la tradició xinesa, Laozi hauria viscut en el segle vi aC, segle caracteritzat pels disturbis i les guerres, durant els annals de primavera i tardor. Va ser un temps daurat per a la filosofia xinesa, perquè molts erudits reflexionaven sobre la manera d'aconseguir la pau i l'estabilitat. Segons la llegenda, Lǎozǐ va ser un arxiver i bibliotecari imperial. Sembla que el Confuci el va anar a visitar per aprendre'n.^[2] Per tal de fugir de la confusió d'aquell temps, Laozi va retirar-se a la solitud de les muntanyes. No obstant això, el vigilant del port de muntanya li va demanar que no privés al món de la seva saviesa, per la qual cosa Lǎozǐ va escriure el Dàodéjīng i el va entregar al vigilant. Aquesta història, així com les altres parts de la biografia del "Vell Mestre", és considerada una llegenda per la majoria.

Característiques del text

Temps

Les opinions dels investigadors sobre el moment exacte de la creació del Dàodejīn difereixen molt: les suposicions van del 800 al 200 aC; segons els coneixements actuals (lingüístics, cites, etc.) el text va sorgir el 400 aC. Encara que es trobin cites del Dàodéjīng in molts altres transmissions d'aquest període, no es pot saber amb seguretat qui cita a qui. Conté un grapat de cites explícites, però no el nom dels autors, ni cap mena de referència històrica: d'aquesta manera, la fixació temporal del text no sembla tan significativa pel seu contingut "intemporal".

Forma

El títol Dàodéjīng no va ser posat fins a l'emperador Jing de la Dinastia Han (157-141 aC) i la divisió actual en 81 apartats tampoc no va ser feta fins al segle iii. Se suposa que el text és una versió escrita d'un text més antic transmès oralment i que va agafar i integrar altres transmissions orals. La forma que s'ha transmès del text no és l'única que ha existit. En una tomba a Mǎwángduī, el 1973 es van trobar dues versions paral·leles (aprox. 206 aC i 179 aC) que sorprenentment difereixen molt poc pel que fa al contingut, en general només es diferencien gramaticalment del text transmès. Una cosa semblant també passa amb l'anomenat text Guodian (aprox. 300-280 aC), que no es va descobrir fins a principis dels anys noranta, del qual més o menys terç del text (32 capítols completament o parcialment) s'aproxima en aprox. 100 anys a l'original. Ambdós descobriments van ser analitzats a occident caràcter per caràcter pel sinòleg americà Robert G. Henricks i presentats en comparació amb el text transmès.^[3]

Traduccions més rellevants

Les traduccions considerades més rellevants, en ordre cronològic són:

Referències