Mode d'articulació

Modes d'articulació
  • Obstruent
    •     Oclusiva
    •     Africada
    •     Fricativa
      •         Sibilant
  • Sonorant
    •     Nasal
    •     Bategant
    •     Aproximant
    •     Vocal
      •         Semivocal
  • Lateral
  • Vibrant
Flux d'aire
  • Pulmonar
  • Ejectiu
  • Implosiu
  • Lingual (clics)
  • Linguopulmonar
  • Linguoejectiu
  • Vegeu aquesta plantilla

El mode d'articulació o modo d'articulació[1] és la posició que adopten els òrgans de fonació per produir un so, de manera que es produeixen diferents tipus d'obstrucció del pas de l'aire.

Segons els mode d'articulació una consonant pot ser:

  • Oclusiva: quan hi ha una interrupció total del pas de l'aire en algun moment
  • Africada: quan es produeix una oclusiva seguida immediatament d'una fricativa
  • Fricativa: quan es produeix una turbulència en la columna d'aire
  • Aproximant: quan els òrgans de fonació no s'arriben a tocar
  • Nasal: quan l'aire surt alhora pel nas i per la boca
  • Vibrant o ròtica: quan hi ha una agitació repetida de la llengua contra altres òrgans de manera ràpida
  • Lateral: quan l'aire escapa pels costats de la llengua

El mode d'articulació és un dels paràmetres usats en fonètica per a descriure un so. Els altres són el punt d'articulació i la sonoritat.

En català

  • Oclusives: [b], [d], [g], [p], [t], [k], i en mallorquí les palatals [ɟ], [c]
  • Africades: [dz], [ts], [dʒ], [tʃ]
  • Fricatives: [z], [s], [ʒ], [ʃ], [f], i [v] en les varietats que conserven aquest fonema (balear, gran part del valencià, part de l'ebrenc)
  • Aproximants: [β], [ð], [ɣ], [w], [j]
  • Nasals: [m], [n], [ɲ], [ŋ]
  • Vibrants: [ɾ], [r]
  • Laterals: [l], [ʎ], [ɫ].

Referències

  1. «"Modo" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 18 desembre 2018].
  • Vegeu aquesta plantilla

Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
iy
ɨʉ
ɯu
ɪʏ
ɪ̈ʊ̈
ʊ
eø
ɘɵ
ɤo
əɵ̞
ɤ̞
ɛœ
ɜɞ
ʌɔ
æ
aɶ
äɒ̈
ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Pulmonars
Lloc → Labial Coronal Dorsal Laríngia
↓ Mode Bila­bial Labio­dental Den­tal Alve­olar Post­alve­olar Retro­flexa Pal­a­tal Ve­lar Uvu­lar Fa­rín­gia Glo­tal
Nasal m ɱ n ɳ̊ ɳ ɲ̊ ɲ ŋ̊ ŋ ɴ
Oclusiva p b t d ʈ ɖ c ɟ k ɡ q ɢ ʡ ʔ
Fricativa ɸ β f v θ ð s z ʃ ʒ ʂ ʐ ç ʝ x ɣ χ ʁ ħ ʕ h ɦ
Aproximant ʋ ɹ ɻ j ɰ̊ ɰ
Bategant ⱱ̟ ɾ ɽ ɢ̆ ʡ̯
Vibrant ʙ r ɽ͡r ʀ ʜ ʢ
Fricativa lateral ɬ ɮ ɭ˔̊ ɭ˔ ʎ̥˔ ʎ˔ ʟ̝̊ ʟ̝
Aproximant lateral l ɭ̊ ɭ ʎ̥ ʎ ʟ̥ ʟ ʟ̠
Bategant lateral ɺ ɺ̢ ʎ̯ ʟ̆
No pulmonars
Clics ʘ ǀ ǃ ǂ ǁ
ʘ̃ ʘ̃ˀ ʘ͡q ʘ͡qʼ
Implo­sives ɓ ɗ ʄ ɠ ʛ
Eject­ives t̪ʼ ʈʼ
θʼ ɬʼ ʃʼ
ʂʼ ɕʼ χʼ tsʼ tɬʼ
cʎ̝̥ʼ tʃʼ ʈʂʼ kxʼ kʟ̝̊ʼ qχʼ
Africades
p̪f b̪v ts dz ʈʂ ɖʐ
ɢʁ ɟʝ cʎ̥˔ ɟʎ˔ kʟ̝̊ ɡʟ̝
Coarticulades
Frica­tives ɕ ʑ ɧ
Aproxi­mants ʍ w ɥ ɫ
Oclu­sives k͡p ɡ͡b ŋ͡m
 
  • Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes-sonores
Consonants i vocals amb els sons
  • Vocals
  • Consonants
    • Pulmonars
    • No pulmonars
    • Africades
    • Coarticulades
  • Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors.