Vocal semitancada posterior no arrodonida
| ɤ | |||
|---|---|---|---|
| Número AFI | 315 | ||
| Codificació | |||
| Entitat (decimal) | ɤ | ||
| Unicode (hex) | U+0264 | ||
| X-SAMPA | 7 | ||
| Kirshenbaum | o- | ||
| Braille |   | ||
| |||
| So | |||
font · ajuda | |||
La vocal semitancada és utilitzada en algunes llengües. El seu símbol a l'alfabet fonètic internacional és [ɤ] i el seu equivalent en símbols SAMPA és 7. No pot ser confosa amb la lletra grega gamma, que és utilitzada per representar altre so.[1] El seu grau d'obertura és semitancada, que significa que la llengua és posicionada enmig de la cavitat bucal. És una vocal no arrodonida perquè els llavis no són arrodonits.
Ocuarrència
| Llengua | Paraula | IPA | Significat | Notes | |
|---|---|---|---|---|---|
| Alekano | gamó | [ɣɑmɤʔ] | 'cogombre' | ||
| Xinès | Mandarí | 喝/hē | ![[xɤ˥]](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8a/Loudspeaker.svg/12px-Loudspeaker.svg.png) [xɤ˥] (?·pàg.) | 'beure' | Vegeu fonologia del xinès estàndard |
| Taiwanès meridional | 蚵/ô | [ɤ˧] | 'ostra' | ||
| Anglès | Dialecte de Cape Flats [2] | foot | [fɤt] | 'peu' | Possible realització de /ʊ/; podria ser [u] o [ʉ].[2] Vegeu fonologia de l'anglès sud-africà |
| Hindú sud-africà[3] | Possible realització de /ʊ/; pot ser un dèbilment arrodonit [ʊ].[3] Vegeu fonologia de l'anglès sud-africà | ||||
| Pronunciació rebuda[4] | long ago | [lɒŋ ɤ̟ˈɡəʊ̯] | 'fa molt temps' | Quasiposterior. Possible al·lòfon de /ə/ entre consonants velars.[4] Vegeu Fonologia de l'anglès | |
| Blanc sud-africà[5] | pill | [pʰɤ̟ɫ] | 'píndola' | Quasiposterior. Al·lòfon de /ɪ/ entre l'al·lòfon velaritzat de /l/.[5] També descrita com a [ɯ̟] tancada.[6] See Fonologia de l'anglès sud-africà | |
| Gaèlic irlandès | Ulster[7] | Uladh | [ɤ̟l̪ˠu] | 'Ulster' | Quasiposterior.[8] Vegeu Fonologia de l'irlandès |
| Kaingang[9] | [ˈᵐbɤ] | 'cua' | Diverses entre [ɤ] posterior i [ɘ] central[10] | ||
| Coreà | Dialecte de Gyeongsang | 거기/geogi | [ˈkɤ̘ɡɪ] | 'allí' | See Fonologia del coreà |
| Tiwa septentrional | Dialecte Taos | [ˌmã̀ˑˈpɤ̄u̯mã̄] | 'Fou sacsejat' | Podria ser [ɘ] central. Vegeu Fonologia del taos | |
| Önge | önge | [ˈɤŋe] | 'home' | ||
| Gaèlic escocès | doirbh | [d̪̊ɤrʲɤv] | 'difícil' | Vegeu Fonologia del gaèlic escocès | |
| Sondanès | ieu | [iɤ] | 'això' | ||
| Thai[11] | เธอ/thoe | [tʰɤ̟ː] | 'tu' | Quasi posterior[11] | |
| Xumi | Alt[12] | [Htsɤ] | 'corona de cap' | Realització ocasional de /o/.[12] | |
Referències
- ↑ Geoff Lindsey (2013) The vowel space, Speech Talk
- ↑ 2,0 2,1 Finn, 2004, p. 970.
- ↑ 3,0 3,1 Mesthrie, 2004, p. 956.
- ↑ 4,0 4,1 Gimson, 2014, p. 138.
- ↑ 5,0 5,1 Wells, 1982, p. 617.
- ↑ Bowerman, 2004, p. 936.
- ↑ Ní Chasaide (1999:114–115)
- ↑ Ní Chasaide (1999:114)
- ↑ Jolkesky, 2009, p. 676–677 i 682.
- ↑ Jolkesky, 2009, p. 676 i 682.
- ↑ 11,0 11,1 Tingsabadh i Abramson, 1993, p. 25.
- ↑ 12,0 12,1 Chirkova, Chen i Kocjančič Antolík, 2013, p. 389.
Bibliografia
- Booij, Geert. The phonology of Dutch. Oxford University Press, 1999. ISBN 0-19-823869-X.
- Bowerman, Sean. «White South African English: phonology». A: A handbook of varieties of English. 1: Phonology. Mouton de Gruyter, 2004, p. 931–942. ISBN 3-11-017532-0.
- Chirkova, Katia; Chen, Yiya; Kocjančič Antolík, Tanja «Xumi, Part 2: Upper Xumi, the Variety of the Upper Reaches of the Shuiluo River». Journal of the International Phonetic Association, 43, 3, 2013, p. 381–396. DOI: 10.1017/S0025100313000169.
- Finn, Peter. «Cape Flats English: phonology». A: A handbook of varieties of English. 1: Phonology. Mouton de Gruyter, 2004, p. 934–984. ISBN 3-11-017532-0.
- Gimson, Alfred Charles. Gimson's Pronunciation of English. 8th. Routledge, 2014. ISBN 9781444183092.
- Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery «Fonologia e prosódia do Kaingáng falado em Cacique Doble». Anais do SETA. Editora do IEL-UNICAMP, 3, 2009, p. 675–685.
- Mesthrie, Rajend. «Indian South African English: phonology». A: A handbook of varieties of English. 1: Phonology. Mouton de Gruyter, 2004, p. 953–963. ISBN 3-11-017532-0.
- Ní Chasaide, Ailbhe. «Irish». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 111–16. ISBN 0-521-63751-1.
- Nowikow, Wieczysław. Fonetyka hiszpańska. 3rd. Wydawnictwo Naukowe PWN, 2012. ISBN 978-83-01-16856-8.
- Tingsabadh, M. R. Kalaya; Abramson, Arthur S. «Thai». Journal of the International Phonetic Association, 23, 1, 1993, p. 24–28. DOI: 10.1017/S0025100300004746.
- Wells, John C. Accents of English 3: Beyond The British Isles. Cambridge University Press, 1982. ISBN 0-521-28541-0.
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
