Vibrant bilabial sonora

Infotaula IPAVibrant bilabial sonora
ʙ
Número AFI121
Codificació
Entitat (decimal)ʙ
Unicode (hex)U+0299
X-SAMPAB\
Kirshenbaumb<trl>
Braille⠔ (braille pattern dots-35)⠃ (braille pattern dots-12)
Imatge
So
noicon
font · ajuda

La vibrant bilabial sonora és un so de la parla que es representa com /ʙ/ en l'AFI (semblant a una B majúscula) i està present en unes poques llengües, com el pirahã. Aquest fonema no existeix en català.

Característiques

  • És una consonant, ja que es produeix una interrupció total del pas de l'aire
  • És un so sonor, perquè hi ha vibració de les cordes vocals
  • El seu mode d'articulació és vibrant perquè els òrgans bucals bateguen repetidament un contra l'altre
  • S'articula al punt bilabial, és a dir, als llavis

Ocurrència

Llengua Paraula IPA Significat Notes
Kele[1] [ᵐʙulim] 'cara'
Kom [ʙ̥ɨmɨ] 'creure'
Komi-permiac[2] [ʙuɲgag] 'Escarabat' Generalment paralingüístic. És l'única veritable paraula que s'hi ha trobat.
Lizu[3][4] [tʙ̩˥˩] 'pèsol' Sil·làbic; al·lòfon d'/u/ després de /pʰ, p, b, tʰ, t, d/ inicial.
Medumba [mʙʉ́] 'gos'
Neverver[5] [naɣaᵐʙ̥] 'foguera'
Ngwe Dialecte lebang [àʙɨ́ ́] 'cendre'
Nias simbi [siʙi] 'mandíbula inferior'
Pará Arára[6] [ʙ̥uta] 'llençar' rar, sord
Pirahã kaoáíbogi [kàò̯áí̯ʙòˈɡì] 'esperit del mal' Al·lòfon de /b/ abans de /o/
Pumi[4] [pʙ̩˥] 'cavar' Sil·làbic; al·lòfon d'/ə/ després de /pʰ, p, b, tʰ, t, d/.
Sercquiais fritt [ʙ̥rɪt] 'collita'
Titan[1] [ᵐʙutukei] 'placa de fusta'
Ubykh[1] [t͡ʙ̥aχəbza] 'Ubykh' Al·lòfon de /tʷ/. vegeu fonologia ubykh
Unua[7] [ᵐʙue] 'porc'
Wari’ [t͡ʙ̥ot͡ʙ̥oweʔ] 'pollastre'
Sangtam [t ͡ʙʰʌ ̀][8] 'placa' Fonèmic, coms /t ͡ʙ/, trobada a /t ͡ʙaŋ/ 'agulla'[8]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Ladefoged (2005:165)
  2. Wichmann, Yrjö; Uotila, T. E. (1942). Syrjänischer Wortschatz nebst Hauptzügen der Formenlehre. Helsinki: Suomalais-Ugrilainen Seura.
  3. Chirkova i Chen, 2013, p. 78.
  4. 4,0 4,1 Chirkova, Katia (2012). "The Qiangic Subgroup from an Areal Perspective: A Case Study of Languages of Muli Arxivat 2015-02-03 a Wayback Machine." (). In Languages and Linguistics 13(1):133-170. Taipei: Academia Sinica.
  5. See pp.33-34 of: Barbour, Julie. A Grammar of Neverver. Germany: Mouton de Gruyter, 2012. ISBN 9783110289619. 
  6. de Souza, Isaac Costa. «3». A: A Phonological Description of “Pet Talk” in Arara. SIL Brazil, 2010 [Consulta: 9 gener 2014].  Arxivat 2013-10-12 a Wayback Machine.
  7. Dimock, 2005, p. 19.
  8. 8,0 8,1 Coupe, Alexander. «Prestopped bilabial trills in Sangtam». A: Proceedings of the 18th International Congress of Phonetic Sciences, Glasgow, 10-14 August 2015, 2016. 

Bibliografia

  • Chirkova, Katia; Chen, Yiya «Lizu». Journal of the International Phonetic Association, 43, 1, 2013, p. 75–86. DOI: 10.1017/S0025100312000242.
  • Dimock, Laura «The Bilabial Trill in Unua» (PDF). Wellington Working Papers in Linguistics, 17, 2005, pàg. 17–33. ISSN: 1170-1978.
  • Ladefoged, Peter. Vowels and Consonants. Second. Blackwell, 2005. 
  • Vegeu aquesta plantilla
Vocals

Anterior Quasi-
anterior
Central Quasi-
posterior
Posterior
Tancada
iy
ɨʉ
ɯu
ɪʏ
ɪ̈ʊ̈
ʊ
eø
ɘɵ
ɤo
əɵ̞
ɤ̞
ɛœ
ɜɞ
ʌɔ
æ
aɶ
äɒ̈
ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Pulmonars
Lloc → Labial Coronal Dorsal Laríngia
↓ Mode Bila­bial Labio­dental Den­tal Alve­olar Post­alve­olar Retro­flexa Pal­a­tal Ve­lar Uvu­lar Fa­rín­gia Glo­tal
Nasal m ɱ n ɳ̊ ɳ ɲ̊ ɲ ŋ̊ ŋ ɴ
Oclusiva p b t d ʈ ɖ c ɟ k ɡ q ɢ ʡ ʔ
Fricativa ɸ β f v θ ð s z ʃ ʒ ʂ ʐ ç ʝ x ɣ χ ʁ ħ ʕ h ɦ
Aproximant ʋ ɹ ɻ j ɰ̊ ɰ
Bategant ⱱ̟ ɾ ɽ ɢ̆ ʡ̯
Vibrant ʙ r ɽ͡r ʀ ʜ ʢ
Fricativa lateral ɬ ɮ ɭ˔̊ ɭ˔ ʎ̥˔ ʎ˔ ʟ̝̊ ʟ̝
Aproximant lateral l ɭ̊ ɭ ʎ̥ ʎ ʟ̥ ʟ ʟ̠
Bategant lateral ɺ ɺ̢ ʎ̯ ʟ̆
No pulmonars
Clics ʘ ǀ ǃ ǂ ǁ
ʘ̃ ʘ̃ˀ ʘ͡q ʘ͡qʼ
Implo­sives ɓ ɗ ʄ ɠ ʛ
Eject­ives t̪ʼ ʈʼ
θʼ ɬʼ ʃʼ
ʂʼ ɕʼ χʼ tsʼ tɬʼ
cʎ̝̥ʼ tʃʼ ʈʂʼ kxʼ kʟ̝̊ʼ qχʼ
Africades
p̪f b̪v ts dz ʈʂ ɖʐ
ɢʁ ɟʝ cʎ̥˔ ɟʎ˔ kʟ̝̊ ɡʟ̝
Coarticulades
Frica­tives ɕ ʑ ɧ
Aproxi­mants ʍ w ɥ ɫ
Oclu­sives k͡p ɡ͡b ŋ͡m
 
  • Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes-sonores
Consonants i vocals amb els sons
  • Vocals
  • Consonants
    • Pulmonars
    • No pulmonars
    • Africades
    • Coarticulades
  • Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors.