Vocal quasitancada semiposterior arrodonida

Infotaula IPAVocal quasitancada quasiposterior
ʊ
Número AFI321
Codificació
Entitat (decimal)ʊ
Unicode (hex)U+028A
X-SAMPAU
KirshenbaumU
Braille⠷ (braille pattern dots-12356)
Imatge
So
noicon
font · ajuda
Infotaula IPAVocal quasitancada quasiposterior no arrodonida
ɯ̽
ʊ̜
So
noicon
font · ajuda

La vocal quasi tancada semiposterior arrodonida (en anglès:near-close near-back vowel onear-high near-back vowel) és un tipus de so vocàlic que es fa servir en aluns idiomes parlats. El seu símbol de l'Alfabet Fonètic Internacional és ʊ. Informalment s'anomenava ferradura de cavall. Abans de l'any 1989, hi havia un símbol alternatiu ɷ, anomeat omega tancada; en el cas de l'Americanist phonetic notation, es fa servir el símbol ᴜ

Característiques

  • L'expressió de vocal arrodonida significa que, per articular aquesta vocal, els llavis s'arrodoneixen en mennor o major grau.

Presentació

En les transcripcions següents, una vocal arrodonida es representa pel diacrític [ʊ̜], i una vocal posterior arrodonida es representa pel diacrític retret[ʊ̠]:

Idioma Paraula IPA Significat Notes
àrab escrit كتب [ˈkʊtʊb] 'llibres' Vegeu la fonologia de l'àrab
Cabécar Köpö´ [kʊpʊː] 'dormir'
xinès Cantonès 紅 hung4 [hʊŋ˨˩] 'roig' Pot ser pronunciat com [o̞].
Mandarí 紅hóng [xʊŋ˧˥]
Shanghainès
 花 hau [hʊ] 'flor'
neerlandès Alguns parlants
 escrit door [dʊ̠ːr] 'a través' Retret. Per a alguns parlants pot ser [oː~oə̯.
Baix saxó neerlandès
 Alguns parlants doar
Tweants bloom [blʊ̠ːm] 'flor' Retreta. Pronunciada [oː~oʊ̯] en altres dialectes
anglès La majoria dels dialectes escrit hook [hʊk] 'ganxo' Vegeu la fonologia anglesa
anglès australià[1] escrit pool [pʰʊːɫ] 'piscina' el símbol/ʉː/ abans del /l/ es feia servir en algunes regions
anglès del sud d'Irlanda plus [plʊs] 'plus'
Northern English
Hindostaní गुलाब/گلاب [gʊˈläːb] 'rosa'
Feroès hvalur [kvɛalʊɹ] 'balena'
Francès Quebec escrit fole [fʊl] 'multitud' /u/ en síl·lbes tancades
Alemany Standard[2] escrit Schutz [ʃʊt͡s] 'protecció'
Coreà[3] 어른 eoreun [ɘːɾɯ̽n] 'seniors' escrit ɯ
Luxemburguès[4] Sprooch [ʃpʀʊ̠ːχ] 'idioma'
Mongol[5] ус [ʊs] 'aigua'
Noruec Standard Eastern[6] escrit ond [ʊn̪] 'dolent'
Portuguès Portuguès europeu[7] escrit pegar [pɯ̽ˈɣäɾ] 'sostenir' sovin transcrit com/ɨ/
Portuguès del Brasil[8] escrit bonito [bʊˈn̠ʲit̪ʊ] 'bell' (m.) correspon a [u ~ o̞] al Brasil i a/u/ en altres variants
Panjabi ਪੁਦੀਨਾ [pʊˈd̪iːnäː] 'menta'
Rus[9] escrit сухой [s̪ʊˈxo̞j] [s̪ʊˈxo̞j] (?·pàg.) 'sec'
castellà Andalús[10] escrit tus [t̪ʊ̠ː] 'el vostre' (pl.) Correspon a "u" en altres dialectes
Murcià[10]
Suec Central Standard[11] escrit ort [ʊ̠ᵝʈː] [ʊ̠ᵝʈː] (?·pàg.) 'localitat'

Referències

Bibliografia

  • Barbosa, Plínio A.; Albano, Eleonora C. «Brazilian Portuguese». Journal of the International Phonetic Association, 34, 2, 2004, p. 227–232. DOI: 10.1017/S0025100304001756.
  • Cruz-Ferreira, Madalena «European Portuguese». Journal of the International Phonetic Association, 25, 2, 1995, p. 90–94. DOI: 10.1017/S0025100300005223.
  • Durie, M.; Hajek, J. «A revised standard phonemic orthography for Australian English vowels». Australian Journal of Linguistics, 14, 1994, p. 93–107. DOI: 10.1080/07268609408599503.
  • Engstrand, Olle. «Swedish». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 140. ISBN 0-521-63751-1. 
  • Gilles, Peter; Trouvain, Jürgen «Luxembourgish». Journal of the International Phonetic Association, 43, 1, 2013, p. 67–74. DOI: 10.1017/S0025100312000278.
  • Iivonen, Antti; Harnud, Huhe «Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt». Journal of the International Phonetic Association, 35, 1, 2005, p. 59–71. DOI: 10.1017/S002510030500191X.
  • Jones, Daniel; Ward, Dennis. The Phonetics of Russian. Cambridge University Press, 1969. 
  • Kohler, Klaus J. «German». A: Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999, p. 86-89. ISBN 0-521-65236-7. 
  • Lee, Hyun Bok. «Korean». A: Handbook of the International Phonetic Association. Cambridge University Press, 1999, p. 120–122. ISBN 0-521-63751-1. 
  • Mangold, Max. Das Aussprachewörterbuch. Duden, 2005, p. 37. ISBN 9783411040667. 
  • Zamora Vicente, Alonso. Dialectología española. 2a edició. Biblioteca Romanica Hispanica, Editorial Gredos, 1967. 
  • Vanvik, Arne. Norsk fonetikk. Universitetet i Oslo, 1979. ISBN 82-990584-0-6. 
  • Vegeu aquesta plantilla

Anterior Quasi-
anterior 		Central Quasi-
posterior 		Posterior
Tancada
•iy
•ɨʉ
•ɯu
•ɪʏ
•ɪ̈ʊ̈
ʊ
•eø
•ɘɵ
•ɤo
•əɵ̞
•ɤ̞o̞
•ɛœ
•ɜɞ
•ʌɔ
•æ
•aɶ
•äɒ̈
•ɑɒ
Quasitancada
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta
Pulmonars
Lloc → Labial Coronal Dorsal Laríngia
↓ Mode Bila­bial Labio­dental Den­tal Alve­olar Post­alve­olar Retro­flexa Pal­a­tal Ve­lar Uvu­lar Fa­rín­gia Glo­tal
Nasal m̥ m ɱ n̪ n̥ n n̠ ɳ̊ ɳ ɲ̊ ɲ ŋ̊ ŋ ɴ
Oclusiva p b p̪ b̪ t̪ d̪ t d t̠ d̠ ʈ ɖ c ɟ k ɡ q ɢ ʡ ʔ
Fricativa ɸ β f v θ ð s z ʃ ʒ ʂ ʐ ç ʝ x ɣ χ ʁ ħ ʕ h ɦ
Aproximant ʋ ɹ ɻ j̊ j ɰ̊ ɰ
Bategant ⱱ̟ ⱱ ɾ ɽ ɢ̆ ʡ̯
Vibrant ʙ r̥ r ɽ͡r ʀ ʜ ʢ
Fricativa lateral ɬ ɮ ɭ˔̊ ɭ˔ ʎ̥˔ ʎ˔ ʟ̝̊ ʟ̝
Aproximant lateral l̥ l ɭ̊ ɭ ʎ̥ ʎ ʟ̥ ʟ ʟ̠
Bategant lateral ɺ ɺ̢ ʎ̯ ʟ̆
No pulmonars
Clics ʘ ǀ ǃ ǂ ǁ
ʘ̃ ʘ̃ˀ ʘ͡q ʘ͡qʼ ‼
Implo­sives ɓ ɗ ʄ ᶑ ɠ ʛ
Eject­ives pʼ t̪ʼ tʼ ʈʼ cʼ kʼ
qʼ fʼ θʼ sʼ ɬʼ ʃʼ
ʂʼ ɕʼ xʼ χʼ tsʼ tɬʼ
cʎ̝̥ʼ tʃʼ ʈʂʼ kxʼ kʟ̝̊ʼ qχʼ
Africades
p̪f b̪v ts dz tʃ dʒ tɕ dʑ ʈʂ ɖʐ
qχ ɢʁ tɬ dɮ cç ɟʝ cʎ̥˔ ɟʎ˔ kʟ̝̊ ɡʟ̝
Coarticulades
Frica­tives ɕ ʑ ɧ
Aproxi­mants ʍ w ɥ ɫ
Oclu­sives k͡p ɡ͡b ŋ͡m
 
  • Quan els símbols apareixen en parelles, esquerra-dreta representen les consonants sordes-sonores
Consonants i vocals amb els sons
  • Vocals
  • Consonants
    • Pulmonars
    • No pulmonars
    • Africades
    • Coarticulades
    • Les taules contenen símbols fonètics que potser no es mostrin correctament en alguns navegadors.